Barcelona
Bylaia
Estimada ciutat
T’ompli i no saps per què.
La ciutat de la teua vida, diries tu. I això que no hi hauràs estat més de 10 vegades.
Però t’enamora.
Cada vegada que vas descobreixes alguna cosa nova, alguna part amagada de la ciutat que fins ara no t’havien ensenyat, doncs mai tens prou temps per veure-ho tot.
Cada lloc, cada moment, cada paisatge, cada record, cada olor…allí tot és únic.
A més, molts dels llibres que llegeixes estan inspirats en aquella ciutat, fet que et fa imaginar-te-la fa anys, o fins i tot fa segles, i deixar volar la imaginació per descobrir com seria la teua vida allí. Com series si hagueres nascut a la ciutat que tant t’agrada. Penses que si això haguera sigut així, ara no et plauria tant. El fet de visitar-la a la llarga engreixa l’estima i l’anhel.
Des del moment en què puges al tren de rodalies per anar-hi, et sents diferent. Eixa ciutat t’inspira cultura, i no pots evitar llegir quan seus al seient del segon vagó.
Després ve el metro, que t’entusiasma des de petita, quan tanta gràcia et feia pujar corrent amb ta mare de la mà. I córrer de línia en línia: que si la verda, que ara canviem a la roja, que si després agafarem la groga.
I ara passeges, i tant se val on vages, doncs tots els indrets t’agradaran: el Port Olímpic, connectat amb les Rambles per l’estàtua de Colom, el Barri Gòtic, amb la catedral, la Gran Via, la Sagrada Família, Montjuic, Gràcia, el Parc Güell… Tot et fascina i t’embruixa, t’encisa i et cautiva.
I és que és la teua ciutat particular, i alhora la ciutat de tots: multicultural, multiracial, i “multipintes”.
I l’estimes.
I cada dia desitges tornar-hi, però al mateix temps un impuls et retrau i et diu que gaudisques d’ella a la llarga, que l’assaborisques amb tranquil·litat i el gust serà més dolç…
Barcelona
Barcelona