Seu rere la finestra. Escolta el soroll de la seua porta, i intenta no posar-te nerviós. Aixeca’t, i aproxima’t més a la finestra. En uns segons la podràs veure. Camina amb pas tranquil, com sempre, i porta eixos texans que tant t’agraden. Al coll, el penjoll d’or que li va regalar l’àvia, i al braç el braçalet que es va comprar fa uns anys a Eivissa. A les orelles ja no porta les teues arracades, ara les ha canviades per unes més llargues que, segons te n’has assabentat, són un detall de la seua millor amiga. Pots intuir, fins i tot, la seua respiració. Un poc a contratemps, conseqüència de l’operació que li van fer de petita. Però tan càlida com sempre, segur. Donaries el que fora per poder sentir de nou eixe aire a deshora que ix del seu nas; però ja no pots, has fet tard.
Corre, que marxa. Obri la porta quan estiga, aproximadament, a uns cinquanta metres de tu. No faces soroll, que no et senta. Segueix-la des de la llunyania, però tan a prop com pugues per no perdre-la de vista. On anirà? Penses en totes les opcions possibles. Vaja on vaja, la seguiràs, ho tens ben clar. I si segueix el camí que tu desitges, tot anirà bé. Quin cos que té! És únic. El desitges tant…Com t’agradaria tocar-lo amb les teues mans una vegada més; però ja no pots, has fet tard.
Afortunadament, segueix el camí que tu vols. A l’altra punta del carrer pel qual ara camineu tens el cotxe. El carrer és llarg. Si corres i agafes la drecera de baix podràs arribar abans que ella i esperar-la amb el cotxe a l’altra banda del Carrer Major. Corre tot el que pugues, per arribar, engegar el cotxe, i pujar uns quants metres fins arribar on és ella. Ho fas, i quan ella treu el cap amaneixes tu amb el teu vehicle i la música ben alta. Què oportú!
-On vas? Puja, que jo et porte.
I puja. I ja no tornarà a baixar. Li has robat la llibertat i el respecte una vegada més, però ara ja no els podrà recuperar. Només algun dia, si vos trobeu en el més enllà, li podràs demanar perdó, o bé la podràs tornar a tocar. Tu tries. Tens tot el temps del món, no faces tard.
About the author