Ens ho vam proposar fa temps, quan ens vam adonar que els nostres aniversaris anaven un rere l’altre: 11 i 12 de gener. Xe, quina casualitat! Des que et vaig conéixer que sent que ets una d’eixes persones amb qui connectes de seguida, amb qui tens una complicitat especial. I quan vaig saber que havíem nascut quasi el mateix dia (encara que d’anys diferents) vaig començar a creure en tot allò dels astres i els signes del zodíac. I no sé si serà veritat o no, però casualment connecte molt bé amb aquells que són també capricorn.
Bé, doncs això, que m’enfile per on no toca. La proposta no la vam complir, i per Sant Jordi ens ho vam prendre més seriosament. Encara que amb uns quants dies de retard, els llibres han arribat al seu destí. Per a mi tampoc va ser fàcil triar quin seria el més adequat: no et volia decebre i a més volia mostrar-te alguna cosa que m’haguera agradat molt. Finalment em vaig decidir per l’últim que m’havia llegit per plaer: Les dones que hi ha en mi, de Maria de la Pau Janer. Potser el títol et tire enrere, possiblement pensaràs que no portes massa dones amb tu. Però quan el llegeixes te n’adonaràs que si. Quan el vaig llegir vaig aconseguir veure que estem fets, en part, d’allò que ens ha dut al món, del nostre passat i de la nostra història, i part d’aquesta la conformen les dones més importants de les nostres vides: les nostres mares, aquelles a qui tant estimem i coneixem, però que alhora guarden secrets que ens val més no escorcollar. Ahí t’ho deixe. Com a dona que sóc, espere que te’n recordes de mi quan escorcolles les línies del llibre.
Espere que aquest siga el primer d’una llista ben grossa de llibres i de Sant Jordis que puguem compartir. Em va agradar la idea des del principi, i encara més ara que puc sentir el tacte del teu llibre, i del teu Enric Valor, de qui tantes vegades m’havies parlat. M’agrada parlar de llibres, m’agrada llegir, m’agrada escoltar sobre les lectures i els seus autors, i m’agrada tindre amics, com tu, a qui també els agrade. Recorde quan vaig començar a saber qui eres tu, quan donaves classe de solfeig a l’aula del costat en què jo tocava l’oboè, a la mateixa hora i el mateix dia. Aleshores només érem dos personetes que parlaven, com a molt, de la música i de l’obra que jo havia tocat eixe dia a classe i tu havies escoltat des de l’altra banda de la paret. Ara crec que som molt més que això, i m’alegre d’haver conegut moltes més facetes de tu.
Ànim i força, que tu pots amb tot.
About the author