A pesar de los pesares

Bylaia

A pesar de los pesares

Tu no puedes volver atrás
porque la vida ya te empuja
como un aullido interminable

Te sentirás acorralada
te sentirás perdida y sola
tal vez querrás no haber nacido

Entonces siempre acuerdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti, pensando en ti
como ahora pienso.

La vida es bella y ya verás
como a pesar de los pesares
tendrás amigos, tendrás amor,
tendrás amigos.

Un hombre solo, una mujer
así tomados de uno en uno
son como polvo no son nada

Entonces siempre acuerdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti. Pensando en ti
como ahora pienso.

Todos esperan que resistas
que les ayude tu alegría
que les ayude tu canción
entre sus canciones.

Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino nunca digas
no puedo más aquí me quedo

Entonces siempre acuerdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti. Pensando en ti
como ahora pienso.

La vida es bella y ya verás
como a pesar de los pesares
tendrás amigos, tendrás amor,
tendrás amigos.

No sé decirte nada más
sólo tú debes comprender
que yo estoy solo en el camino

Entonces siempre acuerdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti. Pensando en ti
como ahora pienso.

La sent, i m’emocione de nou. Sembla mentida que després de tot haja sigut Palazón l’únic que em va fer plorar ahir a les orles. Ho va aconseguir, i és que quin encert de cançó! Només sentir el títol, “palabras para julia”, em van caure les llàgrimes. He mamat eixa música en casa, i sé que els meus pares se l’estimen molt. A més, no fa ni un any la vaig sentir tocada i cantada per un bohemi al Parc Güell. I per a més inri, Goytisolo, autor del poema, li’l dedica a la seua filla.  La veritat és que l’elecció va ser molt encertada, quina millor manera de despedir-nos d’una etapa preciosa i plena de records que estic ben segura quedaran per sempre, i de donar-nos ànim per al que ara ens espera.

No sempre la vida ens depara allò que desitgem, o allò millor per a nosaltres, però a partir de les petites demostracions de com de difícil pot arribar a ser viure, ens fem forts i veem el món des d’un altre costat. A mi, els diferents entrebancs en aquesta etapa m’han fet entendre la vida com un regal. Ningú ens va dir que seria fàcil, quan vam vindre al món, i  algun cop, com diu el poema “tal vez querrás no haber nacido”, però és aleshores quan hem de pensar en tot allò que ens envolta i ens estima, que ens intenta fer feliços, que ens fa la vida més agradable. I entre aquests, esteu tots vosaltres, els que durant aquests anys heu fet del meu pas per la vida tota una aventura, que, com a bona aventura que ha sigut, també ha tingut els seus moments durs, però que repetiria sense canviar ni un sol instant.

I recordeu, ” a pesar de los pesares tendrás amigos, tendrás amor”

About the author

laia administrator

8 Comments so far

ÀngelPosted on5:20 pm - May 31, 2009

Molts anys em passat junts, ara queden més separats, potser siga pijor o millor, però l’important és de quina manera permaneixca al record.

Recordam com jo et recordaré a tu Laieta =P.

JordiPosted on5:23 pm - May 31, 2009

Si!! Sempre rientmos amb tanta complicitat i criticant i fent tot d’eixa manera que tenim tan especial de vore el mon… Pero ací no s’ha mort ningú, i l’any que vé espere que ens veiem per València ! I ja em convidaràs al piset, com jo espere convidar-te a tu…

AnònimPosted on11:08 pm - May 31, 2009

M’encanta eixa poesia com les versions de los Suaves i Iván Ferreiro.
Enhorabona per la graduació.

bouetPosted on1:06 pm - Jun 1, 2009

hola prima, enhorabona per tot, teu mereixes tot i mes, saps que t’estime i espere que tot lo que es depare el futur siga bo i espere que encara que vages a valencia ens vegem a menut.,

besets

laiaPosted on6:13 pm - Jun 2, 2009

Gràcies.

És impossible, d’oblidar, Àngel, clar que et recordaré, a tu i a tots els moments únics que hem passat junts!

Jordi, lo del piset està clar, encara que primer hem de trobar-lo…

Anònim, la poesia és preciosa…la versió de los Suaves a mi m’agrada moltíssim.

I bouet, clar que ens seguirem veient…perquè el poblet mai el deixaré per molt lluny que me’n vaja. Moltes gràcies!:)

ÀngelsPosted on8:01 pm - Jun 2, 2009

ai, m’encanta eixe poema… per cert, no sabia que Ferreiro l’havia versionat, de los Suaves si.
Laia, enhorabona. Espere que aquesta nova etapa estiga plena de somnis i il·lusions cumplides i per complir… que sempre hi haja il·lusió!

martaPosted on7:22 pm - Jun 21, 2009

m’agrada molt,(i mes escoltant als suaves) no cal que et diga que as fet una bona eleccio amb aquest poema.
enhorabona per tot el que as aconseguit i pel que et queda. i gracies per dedicar un espai on podem gaudir tots dels teus articles.
gaudix dels bons moments i lluita pel que vols a la fi la recompensa es bona.
molts petons dolçor

laiaPosted on10:02 am - Jun 22, 2009

Moltes gràcies 🙂 Això és el que espere, poder fer el que m’agrada i veure que els esforços són recompensats de bona manera, i tan de bo siga així!

Leave a Reply