Somnis

Bylaia

Ningú t’havia dit que seria fàcil, però tu ho vas suposar…vas suposar que només havies de tancar els ulls i deixar-te dur, permetre que les emocions i els sentiments et guiaren,i volar i volar fins arribar a l’infinit i aconseguir tocar el cel amb els teus dits… Vas imaginar que el cor t’aniria a mil per hora cada dia, que estaries contenta notant cada sentiment a flor de pell, que cada època de l’any seria per a tu primavera i que el sol ixiria fins i tot els dies més foscos per fer-te feliç. Que cada bufit del vent s’enduria amb ell els records de temps passats i la pluja, escassa al teu gloriós món, esborraria els pijors moments. Vas creure que les llàgrimes que banyarien la teua cara serien sempre d’alegria, i que desitjaries dia rere dia abraçar el món i agrair-li haver-te fet viure en una realitat tan tendra i càlida.

Però va resultar que no, que estaves ben equivocada. Que cada vegada que tancaves els ulls desitjaves que quan els tornares a obrir aparegueres en un altre món, que les emocions i els sentiments només et portaven a fer actes incorrectes i inexplicables que abaven fente mal. Que cada època de l’any era com un hivern trist i fosc, fred i pesarós que es feia inacabable, que quan pensaves que anava a donar pas a la verda,dolça i acollidora primavera dels teus somnis, aquesta passava volant per davant dels teus nassos en un minut, i de nou tornaven els núvols i la foscor. Al contrari del que havies imaginat, el vent només s’enduia lo bo, i amb la pluja caien milers i milers d’obstacles que et feien més difícil l’existència. Cada llàgrima que va caure rodolant galta avall feia veure la falta d’alegria de la teua ànima, i els ulls, plorosos, no podien ni amb el pes de les teues pròpies parpelles. I tu, esgotada i avorrida, només vas desitjar cridar als quatre vents amb molta força…cridar per deshofegar-te, per dir-li al món que allò era un injustícia, per treure’t de damunt tot el t’escanyava. Però et vas estrangular amb els teus propis crits, i et vas quedar sense veu, I ja mai més vas poder cridar, ni emocionar, ni riure, ni tampoc plorar. Ja mai més vas poder sentir, perquè aquell sentiment que amb tanta ànsia havies desitjat havia acabat amb tots els altres.

I vas saber que ja mai podries tornar-te a enamorar.

28 Comments so far

Agostí TiralíPosted on2:50 pm - Feb 1, 2009

Lo pitjor de tot és crear-te unes expectatives falses i dificils d´abastar. Realisme i una miqueta d´egoisme de volta en quant…també música…però sobretot el transcurs del temps…

Salut i ànim

irisPosted on5:52 pm - Feb 5, 2009

ja sóc la teua lectora!
jeje
He llegit lo del article eixe que dies.. k no sabies que fer.. i que volies fer periodisme. Que tenies prou “contres” com q es dirien el que has d’escriure, que has de ser el millor x tindre feina.. i jo es dic:
En totes les carreres i feines és aixina.. si entre a medicina i me la trac, primer em diran k aure de posame en una consulta a sentir mil i una malaltia a obligame a donar pronostics.. que si, que això és ser metge pero que realment no minteresa; minteresa la investigació mèdica. Però per arribar ahí s’ha de pasar per coses mes aburrides i obligades. El que vuic dir que fiques on es fiques la llibertat la conseguiras en la experiencia, osiga en la perfecció de la teua feina. I amés perdiodisme solen aver pocs que acaben la carrera i hi han mil i un tipus de periodisme! premsa radio tele.. i després de cada un d’eixos, mil i una especialitat. Osiga que si el que es preocupa es ser la millor en alguna deixes especialitats periodistiques per tindre faena, no deuria de preocuparte. Si fas un balanç tens moltes posibilitats, desde d’eixa part. I amés el saber idiomes i el escriure correctament, que tu ho fas, ja es un precedent per pensar que tens aptituds periodístiques.
I si dius tot el món escriu bé tal! .. jo no podria ser en la vida periodista!! jeje

laiaPosted on10:32 am - Feb 6, 2009

Hello!!jeje

M’alegre de tindre una lectora més, encara que el dixós estudi (del que tu també ets víctima) no ens deixa temps no per escriure!!

Doncs si, cada vegada estic més convençuda que el que importa és fer el que t’agrade i prou! Així que a posar-se les piles, tant una com l’altra, per traure una bona nota en juny i fer el que vulguem!!

Adéu!!

aitanaPosted on4:04 pm - Feb 8, 2009

hola!!!!!! jo tambe te llegit!!!!!!!!!!!

no sabia k tenies este blog, he arribat asi per lo que tens en el msn. ma encantat la descripcio que has fet de la cose mes singular que tens, la rojor de cara.jejeje. esta molt guay el espai este que tens asi vaig a seguir miraante coses i ja el comentarem .

adeww!!!!!