La moneda grega del Barranc de l’Arc

On 29 Abril, 2013 by arxiver
Spread the love
Per: Agustí Galiana

Aquesta moneda va ser trobada cap a 1925 al Barranc de l’Arc. Un dels especialistes en numismàtica que han parlat d’ella (que en són molts) comenta que va ser vista per última vegada a la Vila Joiosa, a casa de Jaime Llorca, l’any 1927. Deu estar en mans privades. És de les poques monedes gregues antigues documentades en la regió contestana.

És un tetradracma sicilià de plata, de la ceca de Panormo (és a dir, l’actual Palermo). Ha estat datada cap a principi del segle IV abans de Crist. Tenia un valor de quatre dracmes, la moneda més usada en el món hel·lènic d’aquell temps.

A l’anvers hi ha un cap de Persèfone mirant a l’esquerra, rodejat de tres galfins, dos davant i un darrere. Al revers, hi ha una quàdriga mirant a la dreta, guiada per un auriga, que té per damunt la Victòria (Niké) volant cap a ell, i per davall, en exerg, una serp (o un hipocamp, criatura meitat cavall meitat serp) mirant a la dreta, amb les lletres “sys”, segons indica Carmen Alfaro (2000). He trobat a internet que els fenicis van fundar una població cap al 700 aC, que anomenaren “Zyz” en aquest lloc; després, els grecs van fundar Panormo al mateix lloc. En el segle III aC els cartaginesos la van conquistar; va ser escenari de la Primera Guerra Púnica, en la qual van participar mercenaris ibers, com podia ser algú de Sella.

Persèfone era la deessa de l’infern, casada amb Hades. Calia pagar una moneda per entrar a l’infern, potser per això se la representava a les monedes. I per això es posava una moneda en la boca dels difunts. Potser també influeix que Sicília siga una illa volcànica, ja que els volcans estan associats a l’infern en la mitologia grecoromana. No he pogut aclarir la simbologia de la quàdriga, els galfins ni la serp.
Antonio Manuel GUADAN (1955) “Cronología de acuñaciones de plata de Emporion y Rhode” Numisma (Madrid) 16: 9-55.
Pere P. RIPOLLÉS ALEGRE (2009) “El dinero en la Contestania durante lo siglos V-III a.C.” Huellas griegas en la Contestania ibérica, Marq, Alacant, p. 62-75.
Bibliografia:

Carmen ALFARO ASINS (2000) “La producción y circulación monetaria en el Sudeste peninsular” Los cartagineses y la monetización del Mediterráneo Occidental – Anejos AEspA (CSIC) 22: 101-112.
Carmen ALFARO ASINS (2002) “La moneda púnica foránea en la Península Ibérica y su entorno” X Congreso nacional de Numismática (Albacete 1998), p. 17-64, Madrid.
Antonio GARCÍA BELLIDO (1948) Hispania Graeca, vol. 1. Instituto Español de Estudios Mediterráneos, Barcelona.
Gilbert K. JENKINS (1971) Coins of Punic Sicily, SNR 50, p. 25-78, Zurich.
Enrique A. LLOBREGAT (1972) Contestania Ibérica. IEA, Alacant.
Jonathan R.W. PRAG (2010) “Siculo-Punic coinage and Siculo-Punic interactions” Bolletino di Archeologia on line (Roma), volume speciale A / A2 / 2.

Comments are closed.

Aneu a la barra d'eines