Les làpides del Cabiló

Spread the love

Eres conscient del que xapes quan camines per Sella?…

Les escales que connecten la Plaça Major amb el Carrer Major, on es troba el Cabiló, estan formades per grosses lloses de pedra que formaven part del pis de l’església de Santa Anna.

Escala d’accés a la Plaça Major, amb el Cabiló, des del Carrer Major

Recordem que fins al començament del segle XIX, quan es construeix el Cementeri Vell, en Sella se soterrava en l’església, de manera que el pis estava format per un seguit de làpides i lloses que donaven entrada a les criptes que es troben als soterranis del temple.

anelles
Detall de les restes d’anelles en lloses que donaven accés a nínxols o criptes de l’església

Una d’aquestes lloses té una inscripció que, possiblement, pertany a la persona soterrada allí: un tal Cerdà de Pedro. Al Capbreu de 1726, que es troba a l’Arxiu Històric Provincial d’Alacant, trobem un Joseph Cerdà de Pedro que, per la data i el seu nivell social, podria tractar-se del mateix. Recordem que altres personatges que apareixen al Capbreu, com ara el rector Barrachina, es feren soterrar enfront de l’altar de la mare de Déu del Roser, en correspondència amb el seu nivell social.

grafitti_b
Apunt de la inscripció localitzada en un dels esglaons estudiats

Joseph Cerdà de Pedro dueguè de ser una persona influent a la Sella de començaments del segle XVIII. Era propietari d’una casa al carrer La Font i una altra al carrer d’Avall (que podria ser el carrer de l’Àngel o el Més Avall). També tenia 11 jornals d’horta i secà a l’Alcàntara, dues hortes al Llinar, quasi 33 jornals a la Rapella, 15 a La Real, 12 en “el pago del Molino” i 3 jornals en l’Almussent. El seu nom apareix també en altres documents de l’època, però ha estat la seua làpida, situada a un lloc cèntric del poble des de principis del segle XX, la que l’ha fet certament immortal.

cerda_detall
Detall de la declaració de bens de Joseph Cerdà de Pedro, l’any 1726 (Arxiu Històric Provincial d’Alacant)

Com veieu, en qualsevol racó del poble podem trobar noves sorpreses que ens parlen de la nostra història

Pablo Giménez