Les campanes de Santa Anna

On 21 Febrer, 2016 by arxiver
Spread the love

Diuen que sonaven amb tanta força i claredat, que es podien sentir en quasi tot el terme. Però en 1936, esclatada la Guerra Civil, les campanes de l’església de Santa Anna foren despenjades i acabaren en una foneria, com tantes altres campanes. No sabem encara quina era la seua edat ni en quin taller es van fondre, però conservem algunes fotos que vagament ens permeten reconèixer-les…

campanes_antigues

Les campanes originals en els detalls de les fotografies de A. Llorca (1905), amb el campanar amb el seu aspecte original; i J.B. Espasa (1927), amb l’ampliació i la restauració feta dos anys abans (Arxiu de Sella)

Finalitzada la guerra, es va reposar la Campana Gran l’any 1940. Posteriorment, amb la mecanització del rellotge, es va posar la campana de les hores o Campanó, a l’afegit que es va construir l’any 1925. En 1998 es va instal·lar una tercera campana, donada en memòria de Juan Ferrer, i que es troba damunt de la Costereta del Cor.

campana grossa

Campana principal (1940), de 88 cm de diàmetre i 395 kg de pes, feta als tallers del fonedor Juan Bautista Roses Soler, d’Adzaneta d’Albaida.

detall 1

Detalls de la Campana Gran: entre les inscripcions figura “SIENDO PARROCO D. JOSE ALGADO Y ALCALDE D. JOSE SEBASTIAN CERDA”

detall_2

Altres detalls: marca del fonedor amb l’escut de l’Espanya franquista, medalló de creu amb àngels i un Cor de Jesús

Campana de Juan Ferrer. 1998.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Campanó de les hores (50 cm de diàmetre), hui inutilitzat a l’ampliació del campanar feta en la dècada de 1920.

Gràcies a l’associació Campaners de la Catedral de València, podem completar aquestes fotografies amb interessants dades tècniques de les nostres estimades campanes.

Aneu a la barra d'eines