La Novena a la Mare de Déu dels Dolors: un patrimoni musical del nostre poble

On 20 Març, 2016 by arxiver
Spread the love

L’Enciclopèdia Catòlica defineix Novena com “una devoció pública o privada que es realitza durant uns dies per obtenir una gràcia especial. El número nou és indicatiu de patiment a la sagrada Escriptura”
El seu origen és romà i grec. Celebraven 9 dies de dol en honor dels qui no estaven en aquest món. Per tant, té un origen pagà, de ahí que el propi Sant Agustí adverteix als cristians de no seguir els costums paganes. També els cristians van adoptar fer 9 dies de dol, però també 7 o 3.
La Novena a la Mare de Déu dels Dolors se celebra la setmana abans de la Setmana Santa. En la que és coneguda com a setmana de passió (acaba el divendres de Dolors, abans del diumenge de Rams). Destaca que diem novena popularment però es tracta del septenari, se celebra 7 dies. Els dolors són 7 i representen passatges de la Vida de Maria en relació al seu fill, Jesús:

1. Profecia de Simeó
2. La fugida a Egipte
3. El xiquet perdut
4. El carrer de l’amargura
5. La crucifixió
6. El descendiment
7. La sepultura

En total hi ha 5 lletres diferents per a cada dolor, que es canten successivament en cada una de les primeres cinc nits de novena. El sisè i setè dies es repeteix una a elecció dels membres del cor. La música de les cobles dels dolors és diferent dels primers cinc dies. El sisé i setè dia es repeteix, com ja hem dit de la lletra, la que al cor més li agrada. Tot i això el sisé dia sol cantar-se com el primer i el setè com el segon. Cada dolor es divideix en una part inicial, les cobles i la part final. La part inicial i final, és igual cada dia tant en lletra com en música.
Algunes parts de les cobles cantades per solista o solistes són contestades pel cor. El poble no intervé a les cobles i si en la introducció i part final.

Dibujo

Es celebra de vesprada. El cor se situa al “cor” de l’Església (situat damunt l’entrada principal i enfront de l’altar principal). Àntigament destacava el cant de la “Madre llena” del “tio Celestino” (Celestino Berenguer) i del “tio Quico el Troset” (Francisco Alemany).
Abans de Guerra, al mateix temps que es cantava la “Madre llena” a l’altar Major es descobria una porta de fusta (troc, troc, troc, troc… sonava allò…) i apareixien els ciris encesos, flors i la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. L’Església estava en l’obscuritat i es veia brillar els ciris que il·luminaven la imatge de la Verge. Era un moment màgic. Conten que un xiquet va anar a veure un dia la novena. Tenia 6 o 7 anys. Va arribar prompte a l’acte i estaven les dones del poble resant el rosari, el xiquet es va quedar dormint a un banc. Quan va començar la Novena i va arribar el cant de la “Madre llena” amb tota la parafernàlia, el xiquet es va espantar i sufocar de tal manera que va caure malalt. Als pocs dies va morir (era un xiquet que vivia al camp i no havia anat mai al poble).

1956 001

Durant la pimera meitat del segle XX es realitzaven a Sella diferents Novenes. La de Sant Josep era una d’elles. Imatge de San Josep al carrer Jesus en 1956. Arxiu de Sella.

Altres cantants importants han estat Salvador “Jorro”, Toni “d’Angelo”, José Cantó “l’Alcalde”, Pep “la Carrasca”, Toni “La Caixa” o “Carlampio” i Arturo Català. Cal destacar que una de les primeres dones a cantar va ser Maria Teresa a finals dels anys 70, i Isabel “la Lloba” a la dècada dels 90. També es recorda que va cantar Joaquina “la Coronela” i Maruja “la del Forn”. Antigament al cor de l’Església no hi havien dones. Els fragments que hui en dia canten dones, eren interpretats per xiquets. Arturo Català era l’encarregat d’ ensenyar-los.
Com anècdota d’ aquest acte cal dir que els xiquets de l’escola anaven a la novena i seien en terra al voltant de l’altar fent un rogle, però no estaven gens quiets i el sacrista anava pegant calbots …
Actualment l’acte es continua realitzant, i tot i que l’assistència de gent ha baixat moltíssim, la gent que acudeix a cantar de moment fa que l’acte es mantinga i tinga una bona perspectiva de futur. Isabel, Alfonso, Tino, Milagros, Sastre i David són ara per ara els més habituals cantants.

Martínez Llorens ens fa la següent descripció al llibre Sella, historia y costumbres:

“A la novena acudían los sellenses hasta de las masías mas apartadas. El templo se llenaba a rebosar: hombres, mujeres, jóvenes, niños…Llevaban “catret” las mujeres o bonitas sillas de rejilla, las más pudientes. Los hombres ocupaban los pocos bancos que había y alguna que otra silla, estando la mayoria de ellos de pié, apoyados sobre las paredes de las capillas laterales. En el altar mayor, de madera tallada y policromada, estaba la imagen de Santa Ana con la Virgen-Niña [ …] Primeramente se rezaba el rosario normal. A continuación se cantaba el “madre llena..”. Impresionante antiguamente porque era el momento de decubrir la imagen, también por las voces que cantaban y las cantidades de velas encendidas en el altar mayor donadas por los fieles […]”

No fan falta grans catedrals ni grans conjunts monumentals per a percebre la riquesa del nostre patrimoni. En pobles com Sella, les xicotetes coses cobren encara un major valor. Alguns dels elements immaterials com les melodies de la Novena moltes voltes tenen un valor difícil d’entendre per als que no tenen, encara, la sort de percebre i valorar aquestes melodies i cants amb tanta història i simbologia i que son testimoni dels nostres avantpassats.

David Mas Català

Aneu a la barra d'eines