Restaurant Casa Sancho

On 10 novembre, 2018 by arxiver
Spread the love

El Restaurant “Casa Sancho” va funcionar a Sella durant la dècada de 1970 i començament de 1980. Estava localitzat en l’Hort de Catalí, conegut també com a Huerto de las Delicias des que fou construit pel seu propietari Santiago Llorca a mitjans del segle XIX (recordem que Llorca és qui està soterrat al panteó central del cementeri i també va donar la seua casa en la Plaça Major per a Hospital de beneficència, on hui es troba l’Ajuntament).

A finals del segle XX l’Hort va ser arrendat a un empresari -senyor Sancho- conegut al poble com “Popeye”, que en Sella hi havia muntat inicialment una fàbrica de manxes (“fuelles” per aventar el foc) al carrer Secanet. Tancada la fàbrica, es va decidir per l’hostaleria.

Casa Sancho fou el primer restaurant a fer una publicitat moderna, agressiva i amb vocació turística, tal com podem comprovar en aquests anuncis de 1972.

El restaurant, dotat d’amples espais i bones vistes, es va convertir en un centre de celebracions importants i recordades, com l’homenatge al metge Nadal Pérez o el dinar amb El Genovés la primera vegada que va jugar en Sella, l’any 1983. També Casa Sancho fou un lloc de trobada de la joventut del moment i, curiosament, dels primers alpinistes que començaven a descobrir indrets com el Penyó del Diví i el barranc de l’Arc.

Campionat de Dominó a finals de 1970 o principis de 1980. Es pot observarla decoració del local i el gran cartell que es trovaba a l’entrada del poble.

Després de tancar Casa Sancho, el local va passar per diverses mans fins que, cap a 1988, Amable García i Dick Holst obriren “L’Hort de Catalí”, un exitós restaurant que va funcionar -ja de la mà d’Amable- fins a finals de la dècada de 1990. Després vindria “Quatre Caps”, dirigit per una família d’anglesos, sense massa èxit.

I, a continuació, el tancament i la degradació d’un bell edifici a l’entrada de Sella, local sense competència per a un nou negoci de restauració …

Pablo Giménez Font

Comments are closed.

Aneu a la barra d'eines