Els ermitans

On 2 abril, 2021 by arxiver
Spread the love

Al Nomenclátor de 1860 -una font estadística molt valuosa- hi destaca una dada molt interessant: l’ermita de Santa Bàrbara de Sella estava habitada per quatre persones. Almenys a La Marina, segons l’estudi realitzat per França Galiana i Joaquín Ronda [1], aquest cas era únic i per tant cal considerar-lo com un fet diferencial que vam tindre al nostre poble durant dècades.

L’ermita en una imatge de principis del segle XX, sense datar i sense autoria, que ha circulat recentment per les xarxes socials sense que sapigam la procedència. És la imatge més antiga del campanar i la casa del ermitans, tots dos en molt bon estat de conservació.

Perquè, encara que desconeixem els noms d’aquells ermitans de 1860, per testimonis orals sabem que a principis del segle XX va viure allí la “tia ermitana” i després el “tio Jacarilla i la tia Carlota” [2]. En algun moment, possiblement de finals del XIX, va viure una família amb un fill [3], però no sabem si eren els mateixos.

En tot cas, estos “ermitans” sembla que eren persones pobres, que habitaven l’ermita a canvi del seu manteniment. A les 12 pujaven al campanar i revoltaven (tot i que el campanar té restes del pas d’una corda per a poder fer-ho des de baix). En alguns bancalets de l’ermita, tal vegada aprofitant l’aigua de la cisterna, cultivaven hortalisses per a consum propi i tenien el camí del calvari sembrat de geranis.

Vivien a una casa molt humil, d’una sola planta baixa i una senzilla distribució que un testimoni ens van descriure fa anys [2]: a mà dreta de l’única porta d’accés, es trobava l’habitació. L’altra estada era un saló on hi havia un canterer i la llar. Un poc abans de les escales del campanar se sortia a un descobert que era el corral.

Restes del paviment de lloses de l’habitació.

Desconeixem fins quan es va habitar l’ermita, però possiblement amb la destrucció patida en la guerra Civil es va abandonar definitivament. Progressivament el sostre va caure i actualment és només un solar, tancat amb una porta de reixes. No obstant és un indret molt interessant per a la història de Sella i una singularitat del nostre castell i ermita de Santa Bàrbara.

En 2018, després d’unes obres de conservació, es va trobar aquest número XII en el cantó de l’entrada a la casa

Pablo Giménez Font

[1]. Galiana, F. i Ronda, J. (2017): La Marina en el Nomenclátor de l’any 1860. Callosa d’en Sarrià: La Marina d’ahir, 54 pp. Publicació electrònica disponible en http://lamarinadahir.blogspot.com/2017/04/el-nomenclator-del-1860-la-marina-nou.html

[2]. Ramona Garcia, nascuda el 1919.

[3]. José Pérez Soler (Pepito el Llop), nascut el 1921 (?)

One Response to “Els ermitans”

  • Amparo

    Els ermitans, encara que pobres, gojaven de les millors vistes de Sella. Tot un luxe!!!
    Moltes gràcies per la crònica

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aneu a la barra d'eines