De vegades no t’ixen les paraules, no tens ganes d’escriure res, però quan realment no pots, quan l’internet no t’arriba a casa i no pots obrir el teu blog, l’única cosa que desitges és escriure, escriure i escriure. Diuen que mai ens conformem, i sempre volem allò que no tenim. Doncs això serà.
He vingut a estudiar per a l’examen de grec a la biblioteca de la Vila i he descobert satisfactòriament que el carnet de la de Benidorm (no sé si també el de la biblio de Sella) em servix ací també. He aprofitat per fer uns exercicis de llatí per internet i ara em decidia a escriure alguna cosa, ja que a aquesta biblioteca ens donen l’oportunitat de conectar-nos a internet una hora. I bé, ara que estic ací sentada no m’ixen les paraules, no sé que escriure.
Aixina que res, me n’aniré frustada a casa, o potser intente estudiar un ratet més. I dic intente perquè és ben difícil quan el so del teclat dels ordinadors se’t fica dins del cap i quan dos xavaletes de 14 anys ponen l’ou al teu costat a llegir l’horòscop i contar-se els problemes d’amor.
A concentrar-se s’ha dit!
About the author