Em va despertar la llum, el vent havia obert els portons de l’habitació i, com que ja eren les 9, la llum del sol entrava potent. Massa prompte per a mi, així que em vaig alçar del llit, els vaig tancar, i em vaig adormir. De nou un cop fort i sec, de nou els ulls oberts, i de nou la llum atravessant l’habitació. Feia massa fred per tornar-me a alçar, així que em vaig tapar fins als ulls amb l’edredó, i vaig intentar dormir.
Als pocs minuts es va alçar mon pare, i com que veia llum a l’habitació, va entrar a saludar-me. Definitivament, algú havia decidit que no dormira més eixe matí i em vaig haver d’alçar. Ell em va saludar amb un “bon dia” i em va dir que no havia llum (elèctrica, clar, doncs la llum natural feia hores que jo anava maleint-la). Vam pensar que, com sempre que fa vent al nostre poble, la llum se n’havia anat i tornaria en poques hores.
Però com les notícies volen ràpid, el meu germà ens va dir que aquesta vegada el problema era un altre: havia caigut una torre d’alta tensió a la Núcia que havia provocat un incendi, i havia fet que molts pobles de la Marina quedaren sense llum. Bé, no pintava massa greu, créiem que tot estava controlat. La llum va tornar en poques hores i tot va continuar amb normalitat, excepte el vent, que bramava amb força i feia caure teules i macetes de les cases als carrers.
Però quan començava a fer-se fosc vam poder veure des del Secanet com les flames arribaven a la cima del Puig Campana. Primer va ser el fum roig, després les flames. El foc anava estenet-se lateralment, i la llum venia i se n’anava constantment.
Afortunadament la situació es va poder controlar, i a l’hora de dormir ja no véiem des d’aquest costat del nostre benvolgut Puig Campana aquella fumarada de feia unes hores.
Ara m’alegre d’haver-lo pujat un bon dia i haver disfrutat del paisatge verd, els pins i el bon ambient que ens oferia, doncs desgraciadament passarà molt temps fins que la muntanya del forat, eixa que tantes llegendes i mites guarda, torne a ser com abans.
Recorde el dia de la foto, que caminant a uns 30 minuts de La Carrasca, vam arribar a un lloc preciós de d’on véiem la Núcia, Polop, Benidorm i tots els pobles de la contornà. Imatge que no podrem repetir fins que passe un temps.
About the author