És aleshores quan et venen els dubtes. Tremoles i no pots ni alçar la mirada, no t’atreveixes. Ho has fet bé? És això el que volies? Estàs per fi contenta? Ja pots estar-ho, ja…després de tot si no ho estigueres seria per matar-te. Però realment no saps si ho estàs. Esperes algun dia poder saber-ho. No, no t’equivoques; no esperes poder saber si estàs feliç o no, l’única cosa que esperes és poder afirmar que si que ho estàs. Si no, tot aquest esforç no es veurà recompensat i quedarà en un intent d’aconseguir el que volies.
El cor et convida a fer allò que realment vols, el que t’abellix en eixe moment, allò que llençaria a perdre tot el que la raó t’ha portat a fer fins el moment. Si una cosa és certa, és que els últims mesos ha hagut una cruel lluita entre els sentiments i l’enteniment. Sembla que aquestes dues parts del teu cos no s’acaben d’entendre massa bé. I tu, mai saps per on decantar-te. Sempre has sigut bastant racionalista i has donat mil voltes als problemes fins averiguar què és el millor, el que deus fer i no el que vols, creent que la raó et portaria a saber-ho. Ignorant… Ara te n’adones de les vegades que aquesta t’ha enganyat. I ara que has estudiat Hume, creus que potser és ell el que estava en lo cert i no Plató, doncs tal i com va passant el temp i tens més experiència de les coses vas coneixent millor el que et convé i el que no. No ho saps, la veritat és que cap dels dos t’acaba de convéncer. Tu confies més bé en una mescla de raó i experiència. Tot i això, aquesta vegada et toca fer cas a la raó de ple, no pots deixar-te guiar pels sentiments i llençar tot aquest esforç a la brossa. T’has de prometre ser freda, mantenir la cara ferma i la mirada amunt. Després, quan arribes a casa, ja podràs posar-te sentimental i no et caldrà utilitzar la màscara que amaga els teus sentiments. Fes un esforç, l’últim esforç dins d’aquesta història, escriu l’última pàgina, i segur que tot anirà bé.
About the author