Finals de Benidorm.

Perdavid

Diumenge 9 de novembre de 2008. Carrer de Pilota de Benidorm. 10:00 hores.

Decenes de persones es desplacen des de Sella per viure les finals del Torneig de Benidorm. La primera final es la de galotxa entre Benidorm i Sella. El ambient es espectacular amb el carrer ple com mai s’havia vist. La final va començar molt bé per als nostres Jesus, Jordi, Quico i Pau, però poc a poc es va igualar i a la fi benidorm es va imposar per 12-8.

Tocava animar-se, oblidar-se de la partida i centra-se en la final de Llargues…era complicat perque havia sigut una partida molt intensa a galotxa tant física com emocionalment. Comença la final de llargues contra Campello reforçat amb varios jugadors de qulitat. En Sella treia Malia. La partida comença molt mal….perdent 1-5. Vam estar a punt de baixar els braços…..els jugadors no podien mes portàven 4 hores jugant, els de campello que buscaven acabar prompte….però no podíem permetre que açò passara…calia lluïtar fins la fi. De sobte, ens va vindre al cap el lema “Yes we can” (tant de moda, je, je…), perquè no, si que podíem….l’afició de Sella va animar a tope i els jugadors ho van donar tot… vam aconseguir el 4-5 al marcador, després els jocs es van alternar fins el 6-9. Campello va dispondre de 5 pilotes de partida que Sella va salvar…els jocs eren super intensos, la partida era espectacular, pot ser la millor final que es recorda al Torneig de Benidorm. Sella aconsegueix el joc 7, però al següent Campello acaba amb el resultat de 7-10.

A la fi, ens queda que hem realitzat un molt bon Torneig de Benidorm 2008 amb dos subcampionats, que es millor que juguen equips diferents a llargues i galotxa, que tot i no estar encertats en alguns moments de les partides els nostres jugadors ho han donat tot i han tingut actitud i compromís.

Una última reflexió sobre el Torneig de benidorm. Aquest torneig ens dona l’oportunitat de jugar, de arribar a finals…en definitiva ens fa créixer com a Club i fa créixer als nostres jugadors. Però també el Club de Sella, els jugadors de Sella i sobre tot l’afició de Sella fan gran el Torneig Ciutat de Benidorm. Esperem que dure i seguir difrutant molts anys mes.

I als jugadors només dir-los el que ja els he dit: “Gracies per el esforç de ahir i felicitats pel bon torneig que heu fet”

Aleeee……

2 Comentaris fins ara

SineuPublicat al3:43 pm - nov. 10, 2008

La partida va ser inolvidable i donarà molt que parlar. Tots coincidim en què és bó perdre, inclús d’esta manera, quan estavem acostumats a guanyar-ho tot.

En la primera partida, la remuntada de Benidorm ens va tocar moralment i no vam saber remuntar el resultat. Va perdre la psicologia, i aixó és molt dolorós… perdre quan saps que som superiors al rival. Primera lliçó

Després, amb una final dura a l’esquena, ens esperava una final a llargues contra Campello, que en realitat era quasi una selecció de bons jugadors. I pa colmo anaven ben fresquets. El començament del partit anunciava una derrota sense paliatius. Sella no era Sella. Però aleshores vam fer l’impossible, i els nostres jugadors van traure forçes d’on soles les poden traure els campions: del cap. Allò era un espectacle contra natura, amb quasi quatre hores de pilota als braços, li vam plantar cara a un Jose espectacular i un German de Parcent que les contestava quasi totes.
Finalment vam perdre, però els vam posar contra les cordes i els jugadors ens van regalar una final inolvidable. Va perdre el fisic, però va guanyar la psicologia, les ganes d’uns xavals que causen admiració i enveja, i la força d’una afició que ompli els carrers

No va ser una derrota com altres, com aquell 10-1 que ens va fer Campello. Per a mi ahir va guanyar Sella, perquè els equips campìons no el fan només els titols, els fa el caràcter guanyador i l’afició i l’admiració que causen. Campello és el millor equip en titols i en talonari, però ahir era Sella, amb el seu centenar d’aficionats, l’equip a batir, l’equip de la força i la joventut… el futur.

Enhorabona a Rodrigo, que va fer una gran partida i va poder guanyar el “Ciutat de Benidorm”. Un jugador que promet moltes alegries a la seua ciutat.

I enhorabona als jugadors de Sella, que van lluitar fins la última pilotada. Quico em va agradar molt. Vam perdre, però que orgullós em vaig sentir del meu equip!!!

apoPublicat al7:00 pm - nov. 10, 2008

Si la veritat es que a la fi crec que no ens anarem decebuts perque sabem el que hi ha………….jugadors i afició que omplin carrers.

Enguany a les partides de cap de setmana he tingut la sort d’anar a veure-les, no així les que es feien entre setmana, i el carrer eixe es molt gran per omplir-lo de gent i més si de Benidorm a més dels pares de Rodrigo i els tres iaios que duen tot el tinglao no va ningú. Però de Sella entre jugadors i aficionats la vintena i a vegades més persones erem en cada partida.

El diumenge no erem un centenar de Sella (no som tants sineu) però més de mig centenar segur (el beltrà i amics, el crsitalero, pepito el llop, toni la caixa i familia, el regidor jaume, pilotaris que han fet història en sella com miguel i luis que de segur en tornaran a fer pq un pardal m’ha dit que si els ixen bé les proves mediques poden tornar a tocar pilota, tots nosaltres, amics de la vila, el ferrer de finestrat, etc………… xe eren més que l’afició de benidorm i campello junts).

Però bé, encara que siga un tòpic i típic quan uno perd: de les derrotes s’apren molt ………i ahir crec que tot ho ferem.

Estic d’acord amb tu, en la segona partida quico va fer molt bona tasca.
aleeeeeeeee

Club de pilota Sella

Finals de Benidorm.