A principis del segle XX, les dones joves de Sella tenien dos possibilitats: treballar al camp com a complement a l’economia familiar o “posar-se en amo”, marxant a servir a una família acomodada de la ciutat.
La posada en funcionament d’una xicoteta indústria tèxtil, coneguda com El Taller, va permetre a moltes dones desenvolupar un treball com a obreres amb un horari i un salari que, encara que escàs, els permetia certa independència econòmica i equiparació als homes. El Taller va funcionar durant més de trenta anys i va suposar, per tant, una passa endavant en la llarga lluita per la igualtat de gènere.
