arxiver

XIX Fira de Mostres i Cultura Mediterrània
“Personatges de la Marina Baixa. Segle XIX”. És el titol de l’exposició amb la que, un any més (i ja van quatre), l’Arxiu col·labora amb la XIX Fira de Mostres i Cultura Mediterrània de Sella. L’exposició va ser elaborada per l’Associació d’Estudis de la Marina Baixa, i des de l’Arxiu vam participar amb la redacció de la fitxa d’Antonio Giner, a qui hem dedicat les últimes entrades d’aquest blog.
Aci teniu una breu memòria gràfica de l’esdeveniment

També vam fer l’experiment de convertir el carrer de l’Àngel, on està la nostra seu, en un senzill auditori, doncs vam aprofitar l’esdeveniment de la Fira per organitzar allí dos actes. El dissabte, el nostre company Josep Garcia Sebastià va presentar Per un moment tot m’ha fet por, un recull de contes de por escrits per Jaume Silvestre, autor molt vinculat a Sella. Com podeu comprovar, la convocatòria va ser tot un èxit.

Animats per l’èxit, el diumenge al matí celebrarem una xarrada sobre el llibre Quan els trabucs refilaven, amb la presència del seu autor, l’escriptor Manel Arcos i la presentació de Pablo Giménez. Manel és el major especialista en l’estudi del fenomen del bandolerisme al País Valencià, i va ser tot un plaer escoltar-lo i mostrar-li alguns indrets singulars del nostre poble.

Coincidint amb la visita de Manel Arcos, vam conéixer de l’existència d’esta arma, trobada a Sella. Una de tantes que s’amagaven i encara s’amaguen a les velles cases del poble i que ens parlen d’un passat de violència i enfrontaments, on els roders i els cacics foren personatges destacats del segle XIX.

Només ens queda, per finalitzar, agrair a tota la gent que ens ha acompanyat aquests dies, en especial a Manel Arcos i Jaume Silvestre. I com no, als membres de la Comissió de Festes 2014. La Fira ha estat un èxit. I nosaltres contens d’haver pogut col·laborar un any més.

Agustí Galiana ens aporta novetats molt importants sobre la detenció de Pantaleón Boné a Sella el 1844 i la participació, ara confirmada amb documents, del senyor Toni, juntament amb desenes de sellards implicats […]

Descobrim l’estació d’aforament que va permetre mesurar el cabal del Riu de Sella a principis del segle XX. Les seues runes descansen al fons de l’actual pantà de l’Amadorio
Des de la segona meitat del segle XIX, es va iniciar a Espanya una decidida politica reformista que pretenia transformar l’estructura productiva del pais, mitjançant la construcció d’obres públiques i l’aprofitament eficient i intensiu de l’aigua.
Tot i això, per a assolir este objectiu calia, primerament, conéixer la quantitat d’aigua que circulava pels rius espanyols i el seu repartiment estacional. D’aquesta forma, en 1903 es va crear el servei d’aforaments en Espanya, que va consistir en una xarxa pública d’observació que emprava unes estacions dotades d’un limnómetre per a mesurar el cabal diari (m3/seg) i l’altura o nivell de l’aigua, determinant així el règim dels rius.

Progressivament la xarxa es va densificar i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va instalar, entre 1911 i 1913, dos estacions d’aforament  per als rius Sella i Amadorio, que funcionaren durant uns 25 anys.
Les estacions es trovaben en la confluència dels dos rius a Orxeta, a la cua de l’actual pantà de l’Amadorio i baix dels dos ponts que els creuen. La sequera que estem patint ha fet baixar el nivell de les aigues del pantà, permetent-nos visitar les restes d’estes estacions, que foren abandonades al voltant de 1945, quan començaren les obres del pantà.

L’estació del riu de Sella, que entre 1911 i 1914 es va anomenar oficialment “E.A. Peñas del Molino” (per la proximitat del moli d’Orxeta) va ser destruida per la construcció del pont, als anys 1950-60, però ens ha deixat un registre  històric del comportament del nostre riu de gran valua.

Cal destacar, per a finalitzar, que en aquells anys l’aigua del riu s’aprofitava fins l’última gota, per a regar les hortetes que s’establien des de Tudons o el Comptador, a la capçalera, fins les grans hortes de Sella i Orxeta. Els cinc molins que funcionaven en aquella època també alteraven el règim natural del riu i, finalment, cal tindre en compte que en eixa època ja funcionava el bombejament de la Font de l’Arc, a la que se li treien 30 l/seg que s’avocaben al riu fins 1968, any en el que es paralitzaren els bombejos (per a fer-nos una idea, la Font Major sol traure un 16 l/seg.).
Hui, que quasi no es rega, deuria de circular més aigua que abans, però també és cert que el nostre consum és d’uns 150 litres per persona i dia, xifra molt allunyada de la primera meitat del segle XX…
 

Referències:

1) Mateu, J.F., Ruiz, J.M. y Portugués, I. (2012): Desarrollo del servicios de aforos en España. La red de estaciones de la Confederación Hidrográfica del Júcar, Valencia, CHJ.

(2) Quereda, J. (1978): Comarca de La Marina (Alicante). Estudio de Geografía Regional, Alacant, Diputación Provincial de Alicante.
Pablo Giménez Font
A la salut de Marc Llinares, per la seua prometedora carrera com a historiador

 Carlistes en Sella
El últim programa de l’Arxiu de la Memòria, a Cabiló Ràdio, l’hem dedicat a rescatar de l’oblit aquest moviment polític sorgit al convuls segle XIX que, amb un marcat caràcter antiliberal, va provocar tres guerres civils a Espanya. L’última d’elles, desenvolupada entre 1872 i 1876, es va deixar sentir a les nostres terres, on els Carlistes o Carlins desenvoluparen una guerra de guerrilles que va sembrar la por i la inseguretat per tot arreu. Com en totes les guerres civils, a Sella hagué partidaris (es parla del Comité Carlista de Sella) i contraris (encapçalats per l’alcalde Toni Giner) d’un bàndo o l’altre ; però, certament, es va tractar de l’última ocasió en la qual el poble es va veure obligat a defensar-se amb les armes de l’atac d’una facció provinent de Relleu.

Malgrat tot, quasi no hem trobat documentació ni referencies a aquests fets, a excepció de la premsa històrica. I tampoc memòria oral. Tan sols els més majors recorden algun familiar carlin, com podrem sentir al programa amb el testimoni de Ramona Garcia. Hem contat també amb les veus de Vicent Garcia Soriano, Sergi Garcia, Enrique Giménez i Artur Alemany interpretant distints personatges.

Per a la documentació del programa hem utilitzat el llibre de Miguel Guardiola, Carlistas, republicanos y liberales (Punto Rojo, Sevilla, 2012), juntament amb un recull de notícies provinents del Eco de Alicante, La Correspondencia de España, El Constitucional, La Correspondencia de Alicante, La Unión Democrática, Diario de Tarragona o El Lábaro, publicats entre 1869 i 1900 i recollits per Antonio Pérez. També recomanem la película Crónica de la Guerra Carlista (1872-1876) de José MariaTaduri (1988), ambientada al País Basc amb gran realisme.
Esperem que el programa us agrade i us ajude a descobrir uns fets desconeguts del nostre passat.

Pablo Giménez Font

Documentant-nos per al proper programa de l’Arxiu de la Memòria de Cabiló Ràdio, que este mes tractarà sobre la Tercera Guerra Carlista, hem pogut desvetlar un fet històric desconegut i realment singular sobr […]

Descobrim una de les meravelles més desconegudes del nostre terme: els més de 70 escalons que donen accés des de Les Betrius fins al Riu de Sella
La majoria de nosaltres travessa diàriament per davant d’un veritable monument de la pedra seca que, malgrat això, ens passa desapercebut. Just enfront de la volta de Querina o de les Betrius, hui més coneguda com la “curva del Tigre”, el marge esquerre del riu de Sella amaga un conjunt de terrasses amb un seguit de més de 70 esglaons que permeten comunicar diversos bancals, salvant un desnivell d’uns 30 metres.

Les Betrius és una partida que pren el nom de les seues antigues propietàries i que es troba en una crestallera vertical que obliga al riu a fer una important revolta abans d’arribar a La Palmera. La sensació és d e trobar-nos davant d’una mena de península, on destaca una caseta blanca (que alguns caçadors coneixen com “la isla de Cuba”) de difícil accés.

El paisatge esquerdat d’aquell indret va obligar a construir uns bancals estrets i un seguit d’escales que hui resulten un dels exemples més monumentals de l’ampla cultura de la pedra seca a les terres d’Aitana.

Com si es tractaren d’unes runes maies o inques, enormes lloses sobreïxen dels marges perfectament alineades, junt amb cantoneres que semblen esquadres per la seua perfecció. Altres escales permeten l’accés entre bancals salvant perillosos penya-segats que ens aboquen a un riu misteriós i invisible que es sent baix la frondosa vegetació.

Atapeït per un bosc de salzes i esbarzers, el riu és ara un territori inexpugnable on regna el porc senglar. Prop d’allí, ens esperen els misteris del Toll de Querina, que tractarem d’esbrinar en pròximes expedicions…

 
Pablo Giménez Font
(fotografies de juny de 2012)
 

Altres publicacions de L’Arxiu sobre les escales de pedra

Pérez Serrano, M.A. (2013) Enginyeria agrícola. Els camins de la pedra, L’Arxiu de Sella, 21 de juny de 2013

 

Novetat bibliogràfica
Destaquem la recent aparició de l’obra El patrimonio hidráulico de la provincia de Alicante. Catálogo ilustrado de mil quinientas obras y actuaciones, un extens catàleg realitzat per la geògrafa Ágata Marquiegui i publicat per la Diputació d’Alacant, on s’arrepleguen 1.500 fitxes d’obres hidràuliques per comarques i municipis.
En el cas de Sella es documenten obres com els cinc molins, el llavador o el Salt, els quals es descriuen en fitxes individuals que inclouen la seua localització a un mapa. Encara que no s’aporten noves dades documentals, es tracta d’un exhaustiu treball que permet contextualitzar el nostre patrimoni hidràulic en el conjunt de la província. Per això cal destacar especialment el Molí de Baix, que mereix una fotografia a la portada del primer volum. Precisament Amable Garcia, el seu propietari, fou l’informador local de l’autora, que no dubta en qualificar al molí com el més interessant de la província gràcies a la seua excel·lent conservació.

Seria desitjable que l’Ajuntament contactara amb Diputació per tal d’aconseguir un volum per a la nostra oblidada biblioteca municipal. La luxosa publicació té una tirada limitada i pot exhaurir-se ràpidament…
Segell de l’ajuntament en 1876
Agustí Galiana, de l’Associació d’Estudis de la Marina Baixa, ens envia el segell que l’ajuntament utilitzava al voltant de 1876. L’ha trobat al Archivo Histórico Nacional. Agustí fa notar que l’escut de Sella era similar al d’altres pobles. Pot ser es degué dissenyar al voltant de 1840, copiant literalment de l’escut de Castella (dos castells i dos lleons i enmig tres flors de lis borbòniques).

Per altra banda, des de l’Arxiu seguim amb les nostres recerques, amb interessants novetats del segle XVII, noves aportacions fotogràfiques i inventaris tant d’arbres monumentals com de documentació relativa a la segona República i la Guerra Civil. També vam poder gaudir d’una estona de conversa amb els amics de la Coveta dels Sominis, un programa mensual de Cabiló Ràdio dedicat a la cultura de Sella.
Seguirem informant-vos de novetats. Esperem les vostres col·laboracions!

Noves troballes sobre la notaria de Sella (1868-1874) Descoberts els protocols notarials i noves dades sobre J.B. Guardiola, l’últim notari de Sella Fa uns mesos reivindicaven la figura de Juan Bautista […]

75 anys de l'exili espanyol L’1 d’abril es va complir el 75 aniversari del final de la Guerra Civil Espanyola. Però també 75 anys de la marxa forçada de molts republicans cap a […]

Els germans Alemany a la Primera Guerra Mundial, és el títol del nou programa de l’Arxiu de la Memòria, a Cabiló Ràdio
Enguany es rememora el centenari del començament de la Primera Guerra Mundial, la coneguda com Gran Guerra i, també per part dels nostres majors, com la “Guerra del 14”. Un conflicte considerat per molts historiadors com la principal errada del segle XX, ja que va començar amb un cúmul de circumstàncies menors i va acabar amb una generació d’europeus aniquilada i amb cicatrius que s’obririen més tard amb l’ascens del nazisme i el feixisme.

Encara que el nostre país va estar neutral, les circumstàncies històriques feren que milers de joves espanyols, majoritàriament provinents d’un món rural endarrerit i pobre, provaren fortuna emigrant a França per suplir la mancança dels  francesos que estaven al front. Allà van desenvolupar tota classe de faenes, moltes de les quals foren altament perilloses, com retirar bombes sense esclatar o netejar camps de trinxeres, veritable terra cremada on es  barrejaven restes humanes amb productes químics utilitzats en la primera guerra química de la història.

Entre els emigrants preparats i disposats a estes faenes destacaren els xinesos (arribaren uns 140.000), però també joves de Sella, com és el cas de Ramón Climent Buades. Ell i altres companys del poble, espentats per la mateixa necessitat que hui espenta als emigrants arreu del món, foren testimonis directes dels horrors de la guerra. Alguns inclús, com és el cas dels germans Salvador i Francisco Alemany, acabaren en camps de concentració de les anomenades Potències Centrals.

A estos joves de Sella, fills d’una època duríssima del nostre passat recent, volem dedicar aquest programa de ràdio i aquesta entrada, amb la que també desitgem convidar-vos a recollir tota la informació disponible sobre els emigrants en la França de la Gran Guerra i de la postguerra. Queda molt per fer… tant que encara no hem pogut esbrinar qui eren aquests germans Alemany. Pot ser eixa carta provinent del Palau Reial de Madrid encara estiga en algún calaix dels seus descendents. Pot ser també hi hagen fotografies…
Ajudeu-nos a recuperar el seu passat i entre tots lis retrem l’homenatge que es mereixen, cent anys després.

Per saber-ne més (fons consultades):
Una bona síntesi il·lustrada: AAVV (2008): La Gran Guerra en imatges. 1914-1918. Fons de l’Archivo General de Palacio. Barcelona: Museu d’Història de Catalunya.
Sobre la Oficina Pro Cautivos organitzada pel rei Alfons XIII: Pando, J. (2002): Un rey para la esperanza: la España humanitaria de Alfonso XIII en la Gran Guerra. Madrid: Ediciones Temas de Hoy.
Sobre els camps de presoners dels alemanys al nord de França (regió Nord-Pas de Calais) i altra informació recomanem la web Nord Pas de Calais. Chemins de mémoire 14-18
A l’exposició virtual Sur le Chemins de la Grande Guerre podreu trobar informació general molt interessant i, en concret, sobre els treballs dels emigrants xinessos.
Agraïments especials a Amparo Alemany, per les fotos i la informació relativa al seu avi Ramon
Pablo Giménez Font

700 anys de la venda del feu de Sella dels Oriz als Oms
El número 9 de Sarrià. Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa publica un article de Vicent Olcina al voltant de la venda de Sella a Bernat […]

El Morro de les Creus és una de les fites més desconegudes del nostre terme, tot i que allí convergeix des de fa segles Sella amb Benifato i Benimantell. Aquesta elevació, capçalera del barranc de les Perxes, es […]

Així li explique als meus alumnes aquest producte cartogràfic derivat de les dades LiDAR (Laser Imaging Detection and Ranging), un veritable escàner laser de la superfície terrestre que, mitjançant centenars de […]

A mitjans dels anys 80 es va instal·lar entre nosaltres Dick Holst, un jove holandés que, en poc temps, es va fer un lloc en Sella.
El seu caràcter amistós, la seua joventut i, perquè no, el cert exotisme que […]

Un tresor fotogràfic a Orxeta
El passat mes de desembre es va presentar l’exposició i el llibre Orxeta en los albores del siglo XX, un recull excepcional de fotografies de principis del segle passat que han sigut […]

En el nou programa de l’Arxiu de la Memòria,  ens dediquem a un fet gairebé oblidat que va ocórrer a Sella un mes de gener de fa 80 anys: la visita d’Indalecio Prieto (1883-1962), ministre d’obres públiques amb el […]

Diferències en els càstigs i penes als autors de l’assassinat dels barons d’Agres i Sella Vicent Olcina ens aporta noves i clarificadores dades al voltant del terrible assassinat dels barons de Sella i Agres, ocorregut l’any 1619 En el […]