L’Arxiu de la Memòria: 7. Els germans Alemany en la I Guerra Mundial

L’Arxiu de la Memòria: 7. Els germans Alemany en la I Guerra Mundial

Cabiló Ràdio vol sumar-se als actes commemoratius del centenari del començament de la Primera Guerra Mundial amb la narració d’aquesta desconeguda història protagonitzada per dos germans de Sella. El llarg conflicte bèl·lic va suposar que França rebera milers de joves espanyols, majoritàriament procedents del món rural, per a suplir la mancança dels braços que estaven lluitant al front. Molts sellards es van veure espentats a provar fortuna a un país en guerra, desenvolupant perilloses faenes que els feren testimonis de la crudesa de la coneguda com Gran Guerra.

L’arxiu de la memòria: Programa 7

Més informació a https://elcabilo.com/larxiu/

Quant a l'autor

radio editor

12 Comentaris fins ara

amparoPublicat al8:54 pm - març 31, 2014

Este programa ha estat capaç de fer-me recordar les meues nits d’hivern, al racó del foc amb m’auelo Ramón Climent Buades (que nomeneu al final del programa), amb el que vaig conviure des de que va quedar vidu, (tindria jo 10anys), fins la seva mort, en tindria jo una vintena.
Totes les nits em contava moltes històries, entre elles les de quan va anar a treballar a França després de guerra del 14 ( tal i com ell amonedaba a la 2ª guerra mundial). Em contava que ell, el tio Ramon de ” Crus” (i no recorde qui més) , van anar a llevar bombes després de la guerra. M’ho contava amb una naturalitat inusual, la que el caracteritzava, la d’haver viatjat molt pel món al llarg de la seva vida buscant millors oportunitats, treball i diners per a poder traure avant a una família de 5 fills i dóna.
Tots eixos viatges i vivències en situacions tan extremes li van conferir uan mentalitat molt oberta i un caràcter molt permisiu durant tota la seva vida, i aixó junt al seu bon humor van fer d’ell una de les millors persones que han passat per la meva vida ( si no la millor).
Tot un exemple, que cal tindre sempre molt en compte. Jo el duc sempre en el meu cor, i en els meus pensaments.
Era m’auelo Ramón.
Gràcies a l’Arxiu i a CabilóRàdio, açó no té preu.

    arxiverPublicat al1:13 am - abr. 5, 2014

    Gràcies a tú Amparo, per la informació que ens vas aportar i pels ànims. Realment l’experiència de l’emigració en aquells anys (Amèrica i França especialment) va fer que la generació de t’auelo foren persones de mentalitat prou oberta. Encara que per necessitat, van “eixir de les Forques” (com diem ací a veure món), cosa molt recomanable inclús hui en dia… una abraçada

S'han tancat els comentaris.